El monument dels Trullets es troba ubicat als afores de la població d’Algerri, integrat en l’Espai d’Interès Natural la Serra Llarga. La seva distribució és en tres àrees concretes que discorren paral·leles a causa de l’orografia que dibuixen els dos barrancs que discorren en la profunditat de les valls.
La primera àrea es troba al costat del camí del Cementiri en direcció nord a 75 metres del poble; la segona àrea es troba a 1 quilòmetre de la població seguint el camí de la Garriga, també en direcció nord; i la tercera es troba a la sortida de la població seguint el mateix camí de la Garriga en direcció nord. Les tres àrees on trobem els monuments estan situades als vessants de la Serra Llarga i separades per la mateixa serralada. El sòl on estan construïdes està format per roca de guix cristal·litzat, el qual és comú al llarg de la Serra Llarga. La dada interessant d’estar ubicats en la roca de guix rau en la possibilitat d’ajudar-nos a comprendre la fermentació del vi, ja que aquest mineral ajuda a realitzar aquesta fase en la producció de la preuada beguda.
Deixant enrere les dades introductòries, exactament avui tenim documentats i catalogats un total de 26 Trullets, que es distribuirien de la següent manera: en la primera àrea, 10 Trullets;en la segona àrea, 11 Trullets, i en la tercera àrea, 5 Trullets. Malauradament el pas del temps no ha perdonat els Trullets ubicats entre el nucli urbà d’Algerri i els trullets del camí de la Garriga, els quals actualment han desaparegut, tot i que es conserven petits vestigis de les antigues construccions.
La primera notícia que tenim dels Trullets dataria de 1640, quan apareixen citats dins un capbreu dels monjos del monestir de Poblet. A partir d’aquesta data probablement en tindríem més notícies escrites a través del fons notarial, però, avui per avui, no hem realitzat cap treball de recerca enfocat cap aquesta interessant línia de recerca. Creiem que la seva utilització s’inicia abans del 1640 perquè el capbreu ho fa constar com unes estructures que ja funcionarien. Tanmateix, no podem assegurar quina seria la cronologia d’inici dels Trullets. Tot i així, segurament la seva utilitat va acabar aproximadament en el segle XIX amb motiu de la greu crisi del vi, els quals entrarien en desús, malgrat que no tenim cap document que ens permeti afirmar aquesta hipòtesi.
La utilitat dels Trullets era emmagatzemar el vi durant el temps necessari per fer el procés de la fermentació, i posteriorment extreure aquest líquid per comerciar o consumir.
Morfològicament els Trullets segueixen un patró comú en la seva construcció: parteixen de dos estructures, la cisterna a la part superior i la sortida a la part inferior, comunicades per un conducte circular. Aquestes estructures estan excavades a la roca de guix cristal·litzat. Bàsicament la cisterna té una capacitat per emmagatzemar aproximadament entre 2.000 i 2.500 litres (mesurarem la capacitat de la cisterna sempre en litres), i pot tenir diferents morfologies en planta, com circular, quadrada o rectangular. Les parets laterals, la base i el sostre de la cisterna estan recoberts per una gruixuda capa elaborada amb materials sòlids com el guix cristal·litzat de la zona, sorra, cendra, i diversos minerals de la zona, com la mica blanca, entrelligats amb aigua. La coberta de la cisterna està feta amb volta típica del món pagès, imitant l’arc de mig punt, però introduint una petita obertura a la part frontal per facilitar l’accés al seu interior. Curiosament hem trobat en la nostra recerca un sistema per tapar el conducte de sortida del vi, que consisteix en tapar-lo amb un càntir petit acompanyat de molta argamassa als voltants; sens dubte que la sortida quedava ben tancada.
Respecte de la segona estructura, la sortida del vi, té una morfologia força espectacular per tractar-se d’una simple sortida. Com ja hem dit, està excavada a la roca de guix, pot tenir una amplada que pot oscil·lar entre 1 metre i 80 centímetres, i 1 metre d’amplada, 1 metre i 75 centímetres d’alçada aproximadament i de profunditat entre uns 90 centímetres i uns 65 centímetres aproximadament. Així doncs, tenim una estructura coberta amb volta típica del món pagès, on dins a la part inferior hi ha la sortida del conducte per on brollava el vi. Per facilitar la recollida d’aquest líquid, trobem excavat a la roca de guix i de morfologia circular un sistema per ajudar a omplir els recipients d’emmagatzematge. Dins aquesta estructura trobem a les parets laterals per exemple petites obertures que funcionarien com a punts per deixar qualsevol atuell per facilitar la feina de l’extracció del vi. Finalment, cal comentar que tant el terra com les parets de l’estructura estaven recoberts per una capa de guix força compacta.
Respecte del seu estat de conservació, la seva inutilització durant tant de temps, l’acció incontrolada de l’home i l’efecte de la natura, els han deixat en un estat bastant deplorable, malgrat que conserven gran part de les estructures i s’hi pot fer una bona visita gràcies a les progressives actuacions que ha dut l’Excel·lentíssim Ajuntament d’Algerri. Tot i les actuacions, el seu estat és de progressiu deteriorament atès que el material de construcció es troba en un estat força deplorable.
Per aquest motiu és necessària una actuació urgent de consolidació de les estructures dels Trullets a través de l’aplicació de morter que permeti evitar el progressiu deteriorament que estan sofrint. Altrament també s’efectuarà l’actuació de sanejament dels murs que formen els Trullets. El morter que s’aplicarà estarà d’acord amb el patrimoni arquitectònic, evitant efectes visuals en total desacord amb l’entorn patrimonial.