El castell d’Algerri és un dels monuments emblemàtics del municipi. Ubicat al capdamunt del turó, s’obté una privilegiada visió i posició que permet dominar tant la vessant sud com la nord del terme municipal. Alhora, ressalta la majestuositat de l’anomenada “anjuba” que correspon amb el contrafort de grans dimensions construït a la cara meridional de la fortificació.
Cinquanta, autor: Susanna Ramells
Panoràmica des del Castell d’Algerri
Castell i poble han anat de la mà des de l’antiguetat fins l’actualitat. De fet, en el turó del castell s’han localitzat vestigis ceràmics de l’etapa ibera i romana, però, sense tenir constància, de moment, d’altres elements materials corresponents amb les fases esmentades.
S’incrementen les notícies en l’edat mitjana, concretament, a partir del període islàmic. L’Agira islàmic comptava amb una fortificació l’any 922: “Muhammad b. Lubb [b. Muhammad b. Lubb b. Musà b. Qasi] consolidà les fortaleses de Montsó, Balaguer, Barbastre, Algerri i altres (…).” A més, en la vessant del turó s’han localitzat nombrosos fragments de ceràmica islàmica, la tipologia de les quals és ben diversa i representativa de la vaixella de l’època. Destaquem fragments de safes, olles, tenalles, botelles i gerretes, elaborades per artesans que coneixien les tècniques d’elaboració i els estils imperants segons el context. Les referències del text àrab a la consolidació de la fortificació de moment no s’han identificat ni les tècniques constructives. Tampoc sabem quines eren les seves dimensions, ni la tipologia de fortificació. A pesar d’això, la fortificació s’integrava en el context polític d’Alandalús.
Plat baix medieval decorat amb vidriat reflex metàl·lic (s. XV)
Olla medieval (s. XIII)
Gerra islàmica decorada amb manganès (s. XI)
Vol romà
Gerra islàmica decorada amb manganès (s. XI)
Safa moderna decorada amb vidriat amb blau i blanc (s. XVIII)
Els canvis en la fisonomia del castell d’Algerri iniciaren a partir de la conquesta del castellà Pedro de Ansúrez, tutor del comte Ermengol VI d’Urgell el 1115. Les funcions defensives del període islàmic desapareixen per convertir-se progressivament, en un castell on es recollia la fiscalitat de l’aldea d’Algerri. Progressivament la frontera amb l’Islam era més lluny i aquest fet condicionà la percepció de la fortificació. Probablement, les dimensions del castell actualment visibles són d’aquest període. És construeix usant en determinats casos la maçoneria (pedra i molt morter), i els encofrats amb pedra i morter. En canvi en la gran bassa s’usa el carreu de pedra disposat en filades regulars i units per una fina línia de morter de guix. Al cap i a la fi, qui construí el castell emprà la pedra i el guix de les immediacions de la fortificació.
Capvespre al Castell d’Algerri
De les restes actuals sabem que defensivament estava ben protegit. Davant la muralla meridional es preparà un pla on l’atacant quedava al descobert, i a més, la porta quedava flanquejada primer per una torre albarrana, i després l’atacant havia de recórrer bona part de la muralla per trobar-se amb la porta. Aquesta, s’ubicava al centre de la muralla, on l’estret camí excavat a la roca s’acabava. En el seu interior hi havia un gran pati central que articulava l’edifici. A l’oest es construí l’aljub cobert per una volta, al centre hi havia les estances distribuïdes en dos nivells, i a l’est, almenys en el segle XVIII, hi havia els magatzems. El gran contrafort construït amb carreus de pedra correspondria a una etapa força tardana de l’ús del castell, i la seva funció era contenir els moviments descendents de la muralla meridional.
Algerri des del Castell
Recentment la Universitat de Lleida ha efectuat excavacions arqueològiques en la vessant oriental que han localitzat els magatzems del segle XVIII, i en motiu de diversos camps de treballs internacionals s’ha obert un accés per la vessant meridional que facilita l’accés dels visitants al monument emblemàtic.
Camí d’accés al castell que facilita l’accés dels visitants al monument emblemàtic.